La frase de la setmana.

  • La formació és la clau per portar la pau a un país en guerra. (Nadia Ghulam)
  • És més fàcil saber com es fa una cosa que fer-la (proverbi xinès)
  • No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita (anònim)
  • Tothom és amo dels seus pensaments i esclau de les seves paraules

dimarts, 17 de març de 2009

Visita d'en Josep Lluís Alay i el Lama bonpo a la SES

Com a participants del Projecte Recerca en Acció avui hem tingut l'honor de rebre a Josep Lluís Alay i del lama bonpo que ens han fer conèixer una mica més la realitat del Tibet.

El Tíbet

El Tibet és una regió autònoma del sud-oest de la Xina, a l’Àsia Central, la seva capital és Lhasa. Conjunt de terres de gran elevació (més de 4.500 m), rodejada de les muntanyes més altes de la Terra.

La llengua majoritària és el tibetà. Al Tibet es troba el pic més alt del món, el mont Everest, fent frontera amb el Nepal.

La realització de los Jocs Olímpics a Beijing durant el 2008 generà àcides protestes por part de tibetans i simpatitzants de la causa tibetana en tot el món. La policia de països amb grans quantitats de refugiats tibetans com l’Índia i el Nepal va haver de mantenir l’ordre davant les protestes. Al Japó, un país de llarga tradició budista on més del 98% de la població és budista, es realitzaren multitudinàries protestes pro-tibetanes amb l’arribada del president xinès Hu Jintao.

Actualment, el Tibet es divideix en tres províncies: Amdo (en el nord-est), Kham (la més oriental) i U-Tsang (sud-oest).

Hi ha molta varietat d’animals: 40 espècies endèmiques de mamífers, 23 d’ocells, 2 de rèptils i 10 de batracis.
La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a las zones més humides de l’est i del sud.

A causa de la gran altitud i las dures condiciones ambientals del Tibet, la seva gastronomia és molt rica en calories, proteïnes i grasses. L’alimentació diària dels nòmades tibetans es basa en dos aliments molt energètics: la tsampa, que consisteix en farina de civada torrada, i el te tibetà (chas), que és te amb mantega de iak i sal. Altres plats més elaborats són, per exemple, el thug-pao (sopa de verdures, carn i pasta) i els momos (pasta en forma de ravioli —d’una mida més gran que una croqueta— farcida de carn o verdura, fets al vapor), així com els khabse (galetes). Igualment es menja carn de iak, ovella o cabra. També aprofiten la llet per fer laxi, iogurt batut i una mica de mel amb carn de bou.

A la llengua tibetana, les paraules acostumen a ser monosil·làbiques encara
que se’ls afegeix un sufix que normalment denomina si és masculí, femení, plural, verb, etc.

El budisme mahayana entrà en el Tibet gràcies a Guru Rinpoché al segle VIII. Abans existia la tradició Bön. Amb la pujada del budisme, l’antiga tradició quasi va desaparèixer, encara que més tard va ser recuperada i es fundaren 300 monestirs. Part de la creença Bön creà el budisme tibetà. La tradició Mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l’alliberament personal, sinó que té com a finalitat expandir la sabiesa aconseguida i ensenyar el camí a tots els éssers. Aquest vehicle pren diferents formes segon les cultures: el Zen al Japó, el Tantra o Vajrayana al Tibet.

Cristian Sánchez