Els de quart hem anat a fer una sortida per la Badalona obrera.
Es tracta d'un recorregut pels llocs més significatius de la vida obrera des del 1850 fins als nostres dies.
La sortida comença amb una explicació de com era la vida d'un badaloní a meitat del segle XIX i en quin entorn vivia: camps de conreu, funció de les campanes de les esglésies, etc. com l'arribada del ferrocarril té unes conseqüències sobre el paisatge i la vida. Es visiten els diferents locals on es reunien els obrers: Ateneus, Economats, les corals, les associacions de treballadors, els sindicats,... Tot això amb l'afegit de l'explicació del temps històric: Restauració, pistolerisme, vagues, república, guerra civil, franquisme, transició....
Se'ls explica la lluita per la jornada de les 8h, per les millores salarials, per l'adquisició dels drets: malaltia, treball dels nens, treball de les dones,..
La sortida acaba amb la lectura del poema que un company de feina va escriure in memòria de l'obrer assassinat a la FECSA al 1973 .
“ Murió por gritar”
Martes 3 de abril de 1973.
Ese dia murió
Manuel Fernández Márquez,
Obrero.
Pero no de cansancio,
Como morimos muchos.
Pero no de accidente de trabajo,
Como seguimos muriendo .
Pero no de hambre y de miedo,
Como quisieran que muriésemos.
Murió por gritar
que no queria morir por nada de eso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada