La frase de la setmana.

  • La formació és la clau per portar la pau a un país en guerra. (Nadia Ghulam)
  • És més fàcil saber com es fa una cosa que fer-la (proverbi xinès)
  • No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita (anònim)
  • Tothom és amo dels seus pensaments i esclau de les seves paraules

dimarts, 24 de març del 2009

Reflexions: un dia de classe.

Redacció de 3r d'ESO sobre un dia de classe
El professor entra a classe. Els alumnes ni s’immuten i segueixen empenyent-se, cridant, tirant boles de paper... fins i tot n’hi ha que no han entrat a classe.
En començar la classe, moltes vegades els professors fan referència a l’olor tan fastigosa de la nostra aula i nosaltres, com que ningú no es dóna per al·ludit, comencem a dir que fa pudor el company del costat.
Comença la classe després d’un bon temps ja que costa bastant perquè n’hi ha que no paren ni un moment. Els primers minuts tot és tranquil i l’únic soroll que se sent és el professor parlant, però arriba un moment que això s’acaba i la gent es revoluciona i ja no hi ha qui ho pari. Els professors criden i els alumnes diuen que a ells no ningú no els crida, que si ells no han cridat no els poden cridar i el professor es cansa i els fa fora de classe.
Una altra situació típica és que molta gent de la classe no ha fet els deures i el professor els diu les faltes que tenen, però els importa entre poc i gens.
Altres vegades el professor diu: “ Qui vol llegir?”, llavors cap veu no trenca el silenci que s’ha produït.
Minuts abans d’acabar la classe, la gent ja fa com si s’hagués acabat i el professor, rendit, dicta els deures i para de fer la classe i em penso que dóna gràcies a Déu per haver acabat l’hora i que hagi pogut acabar sense tibar-se els cabells.

Sandra Muñoz